Seminaris virtuals del GRESIB 2021-2022

Divendres 17 de desembre, 17 hores

Ponent: Anna Tudela Isanta. Universitat Autònoma de Madrid

Presentador: Cristopher Little. Universitat de les Illes Balears

Les actituds lingüístiques són un concepte que gaudeix de força tradició en els territoris de parla catalana, i hi ha nombrosos estudis previs que ofereixen un panorama de les actituds lingüístiques envers el català en diferents llocs i moments. Sovint, però, cal comparar els resultats amb cura perquè les dades s’han recollit amb objectius, metodologies i perfils d’informants diversos. En aquest seminari, volem presentar els resultats de dos estudis comparables sobre les actituds lingüístiques que s’han dut a terme el 2013 i el 2021 a Mallorca. En tots dos casos, s’ha utilitzat la tècnica d’aparellament de veus disfressades per recollir dades sobre estudiants de grau de la Universitat de les Illes Balears. Això ens ha permès observar l’evolució de les actituds lingüístiques en l’última dècada envers el català i el castellà a Mallorca.

Divendres 28 de gener, 11 h, en col·laboració amb el LICLE

Ponent: Jordi Martorell, Centre Basc de Cognició, Cervell i Llenguatge

Presentadora: Elga Cremades, Universitat de les Illes Balears

Llengua del seminari: català

Resum: Quan interpretem estímuls (per exemple, lingüístics) del nostre entorn, l’activitat rítmica del cervell se sincronitza amb els patrons temporals d’aquests esdeveniments externs. Recentment, s’ha demostrat que aquesta sincronització entre estímuls lingüístics i ritmes cerebrals no es limita només a informació perceptible – com l’acústica – sinó que també s’estén a informació abstracta – com la sintaxi. En aquesta xerrada, parlaré d’aquesta sincronització entre llenguatge i cervell, amb especial atenció als seus aspectes sintàctics. Primer, explicaré els fonaments teòrics i metodològics darrere d’aquest fenomen de sincronització. Després, presentaré els resultats d’un experiment de magnetoencefalografia (MEG) que investiga la sincronització entre sintaxi i ritmes cerebrals durant la comprensió de dues llengües (castellà i basc) tipològicament diferents. D’aquesta manera, exploraré la possible generalització croslingüística d’aquest fenomen central en el camp de la neurolingüística actual.

Divendres 4 de març, 17 h

Melanie Uth (Universitat de Potsdam) i Maria del Mar Vanrell (Universitat de les Illes Balears)

Resum: Desde los años setenta ha habido un interés creciente en la relación entre el turismo y las lenguas regionales y/o minoritarias (LRM). Dicho interés se ha focalizado mayoritariamente en comunidades de Europa y más raramente de Asia, América o África. En la mayoría de casos se trata de trabajos que analizan la contribución del turismo al mantenimiento lingüístico, por su potencial para visibilizar las LRM, pero también el efecto contrario, es decir, la posibilidad de que el turismo conduzca a la desaparición lingüística mediante la mercantilización del uso de la lengua en entornos turísticos. Por lo que sabemos, existen pocos trabajos en los que se haya seguido un enfoque comparativo entre diferentes comunidades lingüísticas. El objetivo de nuestra charla es establecer una comparación entre el impacto del turismo en las LRM de la península yucateca y Mallorca. A partir de esta comparación pretendemos identificar diferencias, probablemente debidas a dinámicas lingüísticas locales relacionadas con el turismo, pero también puntos en común, lo cual nos ayudará a visibilizar dinámicas lingüísticas que actúan a nivel global.

Divendres 25 de març, 17 h

Elga Cremades (Universitat de les Illes Balears)

Resum: Actualment, en català, disposem d’un nombre considerable de corpus orals i escrits, però encara hi ha pocs corpus d’aprenents, que, malgrat tot, poden ser de gran utilitat tant des d’una perspectiva lingüística com des d’una perspectiva pedagògica. Un corpus d’aprenents es pot definir com una ‘col·lecció (normalment electrònica) de dades textuals autèntiques produïdes per aprenents d’una llengua addicional reunides d’acord amb criteris de disseny explícits i amb objectius concrets’, i pot constituir una mostra representativa de la interllengua dels aprenents. En aquest seminari, es farà una introducció general a la situació en recerca de corpus d’aprenents en català i es presentarà, entre d’altres projectes, el Catalan Learner Corpus. Aquest corpus, que actualment està en construcció i que inclourà la producció escrita dels exàmens dels nivells B1, B2 i C1 oferts per l’Institut Ramon Llull entre els anys 2009 i 2016, vol constituir la primera col·lecció oberta i d’accés lliure de dades de la llengua dels aprenents de català. L’objectiu del corpus és doble: d’una banda, facilitar l’estudi de la interllengua de l’alumnat de català i, de l’altra, ajudar a crear materials i activitats adequats per a diversos tipus d’aprenent.

Divendres 29 d’abril, 17 h

Francesc Torres-Tamarit (Universitat Autònoma de Barcelona), treball conjunt amb Joan Mascaró

Resum: En les llengües romàniques sovint el desencadenant de l’harmonia vocàlica està associat amb morfemes flexius. En aquest seminari examinarem dos sistemes d’harmonia vocàlica que depèn de l’accent i que és provocada pel morf de masculí singular comptable en dos dialectes de la llengua asturiana (L.lena i Felechosa). Veurem que el sistema característic de Felechosa és especialment interessant des d’un punt de vista tipològic: l’harmonia vocàlica és desencadenada per trets fonològics flotants que s’associen amb posicions diferents (la vocal tònica o la vocal flexiva) en funció de la qualitat de la vocal tònica.

Divendres 27 de maig, 17 h

Ivan Solivellas (Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Barcelona), presentat per Catalina Amengual (Universitat de les Illes Balears i Universitat de Tilburg)

Resum: En aquest seminari, s’abordarà globalment quines són les ideologies lingüístiques respecte del model de llengua a la catalanofonia, parant especial atenció al diferencialisme lingüístic i a les percepcions globals que tenen els parlants sobre el concepte d’estàndard. Així, en primer lloc, es descriuran de manera general què són les ideologies lingüístiques sobre el model de llengua i, tot seguit, s’assenyalaran alguns dels reptes que té la catalanofonia pel que fa a les percepcions sobre el model de llengua estàndard. Finalment, s’analitzaran alguns casos concrets de particularisme i de secessionisme que afecten la nostra comunitat lingüística, sense deixar de banda casos que presenten alguns paral·lelismes.

Divendres 17 de juny, 17 h

Àlvaro Calero (Universitat de les Illes Balears), presentat per Sebastià Moranta (Universitat de Kassel)

Resum: Els dos primers volums de la saga Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal i Harry Potter i la cambra secreta, publicats a Barcelona el 1997 per l’editorial Empúries, es van adaptar per al País Valencià el 2001 i el 2002, respectivament. Els editors consideraren que el model de llengua de les versions barcelonines era la causa de la mala recepció al País Valencià i, per això, decidiren valencianitzar-lo, fet que fou polèmic i suscità debat en la premsa escrita. En aquest seminari, estudiarem els discursos que envoltaren les adaptacions valencianes de Harry Potter, en relació amb el model de llengua estàndard del català. També analitzarem un cas paral·lel en francès que es va produir al començament d’aquest segle; unes novel·les de Jonathan Franzen, traduïdes de l’anglès, originaren simultàniament diverses versions territorials; les modificacions lingüístiques que s’introduïren a Mont-real diferenciaven la versió quebequesa, publicada per Boréal i distribuïda al Canadà, i la versió francesa, publicada per Éditions de l’Olivier i distribuïda a la resta del món francòfon. Aquesta anàlisi contrastiva ens permetrà de dilucidar la visió de l’estàndard que hi ha al darrere en cada cas, segons el simbolisme patrimonial que pren la variació diatòpica.